hola!

La newsletter d'avui s'envia a una hora curiosa: les 8 del vespre. L'hora que segur que em trobaràs davant la tele pendent dels sondejos electorals, els resultats i les opinions de tots els polítics.

Intento perdre el menor temps possible pendent de la política, ja que és una cosa que em pot generar grans frustracions i tinc absolutament 0 control sobre ella. Com diu el meu avi, guanyi qui guanyi, haurem de seguir treballant i pagant impostos. Però la nit electoral és una cosa que no puc evitar que m'atregui.

Canviant de tema, aquesta setmana he publicat el vídeo Perquè has de dormir 8 hores. En un vídeo anterior explicava que mirava de dormir exactament 7h30, i avui he volgut comentar algunes coses que he après del son llegint alguns llibres en els últims mesos.

A la newsletter d'avui m'agradaria parlar de la maledicció del coneixement.

la maledicció del coneixement.

És curiós el valor que li donem a un coneixement depenent si el tenim o no.

Des del desconeixement, acostumem a valorar les coses moltíssim. La curiositat ens fa desitjar entendre cert concepte, o tenir una habilitat en concret.

Això no obstant, un cop hem assolit aquest coneixement, el valor que li donem baixa molt. Potser no immediatament després de conèixer-ho, però al cap del temps sí. És com una maledicció. Oblidem com ho anhelàvem abans de saber-ho.

Per exemple, jo toco la guitarra mínimament bé. Puc acabar tocant Despacito a un sopar si s'anima més del compte. Però, per a mi, aquest nivell de tocar la guitarra no és gaire important. Ho trobo relativament fàcil, crec que tothom podria. Contràriament, per a algú que no té ni idea de tocar la guitarra, poder tocar Despacito de manera improvisada deu ser un coneixement que li donen més valor. He oblidat les ganes que tenia jo de petit d'aprendre a tocar la guitarra.

la síndrome de l'impostor.

La maledicció del coneixement està molt lligada a la síndrome de l'impostor. Aquella sensació que no et sents amb autoritat de parlar d'un tema perquè creus que no en saps prou. A mi em passa encara ara quan parlo de productivitat a la newsletter.

Segurament moltes idees de productivitat que jo comparteixo, quan les llegeixes les trobes, si més no, curioses. Segurament valuoses i tot. Malgrat això, a mi em costa donar-los tant de valor. Sovint em pregunto "de veritat que els ha agradat la idea aquesta per organitzar-te a la feina?"

La síndrome de l'impostor és una sensació que experimento cada vegada que començo algun projecte nou. Em va passar amb la newsletter, i em passa amb el canal de YouTube i el Tucán Minimalista.

La setmana que ve parlarem de quines tècniques hi ha per a superar la síndrome de l'impostor.

streamings.

Aquesta setmana he obert un canal a twitch. Quan vaig voler començar un podcast, vaig tenir la sensació que era massa tard. Tothom té un podcast ara mateix. No vull que em passi el mateix amb els streamings (vídeos en directe per internet).

Així que durant les setmanes vinents començaré a fer proves de contingut per a compartir en directe. De moment he pensat a fer sessions de coworking en directe, i també parlar algun dia de manera més relaxada d'algun tema.

Qualsevol proposta és benvinguda!

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh