hola!

Quina setmana més dura. Això de voler fer un vídeo a la setmana és una feinada, no pensava que hi hagués d'invertir de temps. Realment, ser capaç de generar idees, explicar-te bé, i muntar un vídeo decent és tota una habilitat.

Però seguint amb la consistència, aquesta setmana he publicat el segon vídeo: la meva rutina de nit productiva. Com sabràs, fa mesos que estic aprenent sobre el son i cada vegada tinc una sèrie d'hàbits més perfeccionada per a dormir bé. De fet, també he publicat a la web avui aquest resum del llibre "Dormir", de Nick Littlehales.

Feta la promoció, critiquem una mica Instagram.

minimalisme digital i Instagram.

Recentment he vist bastants fotògrafs que es queixaven d'Instagram. El que va començar sent la millor xarxa social per ensenyar les teves fotos i guanyar seguidors, s'ha convertit en una plataforma complicadíssima per a un fotògraf. L'algoritme està tan enfocat a fer que la gent passi més temps a l'aplicació, que et veus obligat a fer reels, vídeos, i vint-i-cinc stories cada dia per a ser rellevant. Si no, no ets prou interessant per a l'algoritme. La gent no s'enganxarà només veient una foto.

Així doncs, els fotògrafs que no eren influencers, sinó fotògrafs, es veuen obligats a jugar al món del like, o no arriben a la mateixa gent que arribaven abans.

El que ha passat amb Instagram és el que passa amb quasi totes les eines digitals: neixen intentant simplificar la nostra vida, i acaben volent fer negoci amb la nostra atenció.

El primer iPhone, per exemple, pretenia facilitar-nos unes coses que ja fèiem: trucar, escoltar música, i navegar per internet. Steve Jobs ho deixava molt clar en aquesta famosa presentació l'any 2007. Però després van veure que, si podien fer que estiguéssim més temps fent-lo servir, tindrien maneres de monetitzar aquesta atenció. Així va començar la febre de les apps, les notificacions, etc.

Igual amb el Facebook: feia fàcil una cosa que ja fèiem a la nostra vida: mantenir contactes, recordar aniversaris i lligar. Però quan van veure que si estàvem més estona ens podien colar més anuncis, va començar la febre del like, els vídeos, els suggeriments,... ja te'n fas una idea.

El mateix ha passat amb Instagram. Fins i tot han posat la botiga al lloc on abans anàvem a mirar qui ens havia donat "like". No se'ls escapa una.

M'agraden molt les idees del minimalisme digital i criticar aquestes empreses, però està clar que viure desconnectat d'aquestes apps avui en dia és quasi impossible. Segueixo en el meu viatge de ser més independent d'aquestes plataformes sense perdre els meus amics.

Al Tucán Minimalista intento parlar de minimalisme digital de manera pràctica.

En les pròximes setmanes començaré el llibre Digital Minimalism, de Cal Newport, a veure si trobo una manera eficient de no tornar-te boig mentre tens un compte a les xarxes.

una mica de filosofia.

Aquesta última setmana m'han fascinat els vídeos del canal de YouTube del Jordi Graupera. Per si no el coneixes, és un doctor en filosofia i professor cada cop més mediàtic. Doncs bé, col·labora sovint al programa *Planta Baixa* de TV3. Durant 8-10 minuts, intenta respondre una pregunta més profunda del que aparentment sembla.

• Per què canviem amb el temps?
• Per què val la pena la vida?
• Per a què serveixen les matemàtiques?

Personalment, em va agradar molt aquesta reflexió que feia sobre si hem deixat de témer la mort, especialment en temps de pandèmia.

Si les pròximes newsletter són més filosòfiques que productives, ja sabràs qui és el culpable.

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh