hola!

Un diumenge més, Albert a les tecles.

Com us comentava la setmana passada, ja és estiu! Sant Joan marca per a mi l'inici de l'estiu i ja puc anar amb pantalons curts tot el dia sense sentir-me malament.

Fa unes setmanes que estic madurant una idea que vaig sentir. És la següent:

La motivació és un mite. El que necessites és disciplina.

Quan la vaig sentir em va agradar perquè la veia com un bon antídot contra filosofies molt flipades de viure al 200% / sempre has d'estar motivat. Com a bon adolescent em van captar en el seu moment, però amb els anys me n'he anat desdient. Haver d'estar motivat cada dia perquè cada dia ha de ser el millor dia de la teva vida, no serveix per a res.

la teoria.

La teoria vindria a ser que fer les coses per "motivació", perquè en "tens ganes", és altament ineficient. Jo considero que és poc pràctic per dos motius:

1. Coses molt importants a la vida, principalment en el llarg termini, no són gens motivadores.

2. I, si una idea ens motiva, segurament acabem perdent la motivació amb el pas del temps.

Per tant, si hem de confiar en la motivació per a fer coses, anem malament.

un exemple.

Jo sé que en el molt llarg termini, serà molt bo per a mi tenir una bona higiene bucal. D'aquí a 40 anys agrairé haver-me rentat les dents 3 cops al dia durant tota la vida. Però rentar-me les dents és una idea que no em motiva gens (punt 1). Per tant, necessito disciplina per rentar-me les dents tres cops al dia cada dia de la meva vida. Potser avui m'entren moltes ganes de tenir una dentadura molt blanca i estic molt motivat per rentar-me-les, però podem estar bastant segurs que d'aquí a uns mesos hauré perdut aquesta motivació (punt 2)

Aquesta mateixa idea m'agrada aplicar-la a altres facetes de la vida. Un exemple clàssic, fer esport. Encara que no estigui motivat per anar al gimnàs, crec que és bo autoimposar-me una disciplina d'anar 3 dies a la setmana al gimnàs. L'Albert del futur m'ho agrairà.

Un altre exemple seria aquesta Newsletter. Considero que és bo per a mi invertir cada setmana part del meu temps en aquest projecte personal. D'aquí a uns mesos segurament escriuré millor, hauré après noves idees i hauré aconseguit formar un canal de comunicació i una audiència que valoraré molt. Però estic segur que, si no m'imposo una disciplina, no trobaré la motivació cada setmana per escriure-re una newsletter. Com us vaig dir el primer dia, l'objectiu és escriure 50 Newsletters de merda.

fuck motivation.

Vist això, com puc deixar de dependre de la motivació i complir amb la disciplina? Tinc dues idees generals per això:

1. Sistemes. Un cop he reconegut un objectiu que tinc clar que vull aconseguir, muntar una mena de rutina / hàbits sistemàtics que no pugui qüestionar-me. Per exemple, vull estar sa. El meu sistema és que no estic dos dies seguits sense fer algun tipus d'activitat física. 0 motivació a l'equació, només he de complir amb aquesta norma.
2. Tàctiques. Productivity Hacks. Petites coses que evitin la procrastinació o ens donin una mica de motivació per fer el que sabem que hem de fer.

Com que si començo no paro, deixo els temes per parlar-ne en més profunditat en les següents newsletters.

post-data.

PD: dues idees que m'han vingut al cap escrivint la newsletter i encara no tinc gaire clar com incorporar a la teoria:

• És el mateix motivació que inspiració? Crec que la inspiració es podria referir més a aquest "llarg termini" que jo parlava més amunt.
• La motivació (entesa com a "ganes de fer algo") molts cops em ve un cop he començat a fer l'activitat. També et passa?

⭐️ els preferits.

📚 kindle.

Arriba l'estiu i torno a posar-me en mode devorar llibres pels següents tres mesos. L'any passat em vaig comprar un kindle i li estic traient un rendiment espectacular. D'alguna manera ha fet que llegeixi molt més. Algun dia potser us ho explico en més detall.

A Amazon està per uns 90€ però de tant en tant es pot trobar per uns 70€ amb alguna oferta :)

💡cx.

L'altre dia vaig trobar aquest article de Deloitte on explicaven com treballaven amb els clubs de la NFL en millorar l'experiència dels fans als estadis. Tot i que les audiències televisives estaven en rècords els últims anys, el nombre de persones que anaven a l'estadi s'havia estancat i els clubs havien de trobar maneres de convèncer els fans que abandonéssin el comfort del sofà i paguéssin una entrada.

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh