hola!

Una altra setmana a les tecles, tenia ganes de posar-m'hi avui. Encara m'estic recuperant d'una sessió frenètica a l'Ikea ahir a la tarda, i tot el temps que pugui tenir amb mi mateix avui s'agraeix.

De fet, ahir sopant reflexionava amb la meva parella sobre la quantitat de temps que havíem invertit a l'ikea (3h) i el resultat que n'havíem tret (una compra modesta).

El meu punt de partida era: podríem haver invertit un terç del temps (1h) i la nostra compra no hauria estat 1/3 de satisfactòria. Segurament hauríem sortit igual de contents. De fet, vam acabar comprant el que portàvem a la llista, sense deixar-nos influenciar gaire per les dues hores de botiga que ens vam haver d'empassar.

Això em va fer preguntar: havíem invertit bé el temps ahir a la tarda? Podríem haver fet alguna cosa que ens donés més satisfacció si ens estalviàvem dues hores? Suposo que depèn del que gaudeixis en les 2h de tour per l'Ikea.

No obstant això, no posaré en dubte el model de les botigues d'Ikea. Estic segur que la gent del nostre voltant anava amb la idea de comprar un escriptori i es va acabar enduent també una cadira, un llum i una planteta que quedava molt bonic a l'exposició.

lo de les llibretes.

Fa un parell de setmanes us parlava de la meva nova llibreta preferida, i alguns em vau contestar dient que també éreu molt fans de col·leccionar llibretes en blanc. D'alguna manera, mai trobem res prou important per a dedicar-hi una llibreta sencera.

Jo encara estic experimentant amb diferents maneres de fer-les servir. Però hi ha una idea que va ser la que em va fer començar a utilitzar una llibreta de manera molt recurrent: el cervell està preparat per a tenir idees, no per a retenir-les.

tenir vs retenir.

La teoria vindria a ser que el nostre cervell encara està dissenyat com el cervell d'un ésser humà primitiu. El cervell era la millor eina dels homo sapiens per a resoldre problemes de supervivència, per tant és una màquina de generar idees molt valuosa. Avui dia encara no hem aconseguit desenvolupar una tecnologia tan creativa com el cervell.

Els ordinadors però, tot i no ser tan bons com els humans en tenir idees, tenen una avantatge respecte nosaltres: tenen una memòria pràcticament il·limitada. Poden emmagatzemar grans quantitats d'informació, i si falta emmagatzematge, podem posar-hi un disc dur més gran o més RAM.

El nostre cervell està limitat en aquest sentit. No podem posar-hi més memòria. I si volem recordar més coses, ens hem d'esforçar, un esforç que no estem utilitzant per tenir noves idees, sinó retenir-ne d'existents.

buidar la ment.

Per tant, considero que el més òptim és alliberar la ment d'haver de guardar idees perquè ens centrem a generar idees. I em diràs: com? Doncs guardant-les a algun lloc: a l'app de notes de l'iPhone, a una llibreta, o a la mà, com quan anàvem al cole. Jo vaig començar fent servir una llibreta de paper a la feina per apuntar totes les idees, però a partir d'aquí hi ha hagut un procés i he provat diferents maneres d'organitzar-me.

L'estat actual és alguna cosa així com:

• La llibreta pel dia a dia a la feina
• La llibreta personal
• L'app de to-do (en el meu cas, Any.do)
• L'app de projectes (en el meu cas, Notion)

Si us interessa, un altre dia hi puc entrar en més profunditat.

Ah, i apuntar-se coses a la mà com al cole segueix sent un mètode altament efectiu de no oblidar coses.

els preferits.

📺 oracle Harari

Fa uns dies van fer un episodi del programa No pot ser, de TV3, on entrevistaven Yuval Noah Harari, el filòsof autor de llibres com Sapiens. Em van fascinar les teories que comentava de com podia ser el futur de l'espècie humana amb noves tecnologies, com l'intel·ligència artifical, i la necessitat de plantejar-nos ja com a societat el paper que han de tenir aquestes tecnologies a la nostra vida.

Pots veure el programa sencer en aquest enllaç.

📰 teletreball

Aquesta setmana he estat investigant sobre el tema del teletreball, ja que sembla que després de l'estat d'alarma és una mesura que les empreses podrien adoptar de manera regular. Em va agradar aquest article d'El Confidencial, on em vaig endur una idea: el teletreball és com el colesterol, n'hi ha de bo i n'hi ha de dolent. El bo apareix com una mesura de conciliació de les vides familiar i laboral, el dolent apareix com a eina de reducció de costos.

"El teletreball és com el colesterol: n'hi ha de bo i de dolent".

Què tal portes tu el teletreball? Preveus que s'allargarà més enllà de l'estat d'alarma? La setmana que ve potser m'animo a compartir el meu punt de vista, així que totes les idees que em puguis donar s'agraeixen.

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh.