hola!

Una altra setmana, newsletter canviada a última hora perquè he tingut una idea millor. Dissabte al vespre vaig veure Inside Out i em va fascinar tant la metàfora que no me'n podia estar de comentar-la.

Inside Out.

Del revés, la deurien traduir al català. Potser un sona: és una pel·lícula de Pixar de l'any 2015, on es representa la vida d'una nena segons les cinc emocions principals que sent: alegria, tristesa, por, ira i fàstic. Aquestes cinc emocions es representen en cinc personatges, que gestionen les emocions de la Riley des d'un tauler. La manera com representaven les emocions em va cridar molt l'atenció, així que he fet una mica d'investigació.

Aquests són els cinc personatges i la emoció que representa cada un.

Aquí pots veure com van controlant les respostes emotives de la Riley desde el tauler.

🧪 la ciència darrere d'Inside Out.

Les cinc emocions que prenen vida es basen en una teoria de Paul Ekman, un psicòleg de les emocions que va determinar 6 emocions bàsiques de l'ésser humà:

• Alegria
• Tristesa
• Fàstic
• Ira
• Por
• Sorpresa

Aquestes son les emocions bàsiques per dos motius:

• Qualsevol reacció emocional es pot explicar, d'alguna manera, com a una combinació d'aquestes 6.

• Són les 6 emocions que els humans som capaços d'entendre sense cap més context. Si mires la imatge que hi ha a continuació, sense més informació, podem veure si la persona fa cara d'estar alegre, trist, espantat,...

Com pots veure, la metàfora didàctica és fantàstica, creant petits personatges que es comporten com cada emoció. Per simplificar la pel·lícula a un públic infantil, van eliminar la sorpresa: és l'emoció més curta de les 6, i ràpidament deixa pas a una de les altres cinc emocions.

Si no has vist la pel·lícula, et recomano moltíssim que la vegis. Perquè des d'un punt de vista adult t'agradarà, i perquè entendràs millor tot el que ve ara.

🧠 aprenentatges emocionals.

La peli és una metàfora perfecta de com podem entendre i gestionar les nostres emocions i, reflexionant-hi, he trobat algunes idees interessants. Spoiler Alert.

depressió.

Durant una part de la pel·lícula, la protagonista perd els seus personatges alegria i tristesa. En aquell moment, la nena queda en un estat depressiu, de no sentir res. És una bona representació que la depressió no és "estar trist", sinó una alteració de l'estat d'ànim on tenim la sensació que jo ni sentim emocions.

creixement.

A la pel·lícula, quan la protagonista creix, es veu que les emocions tenen un tauler de comandament més gran, de manera que poden donar respostes emotives més complexes al que li vagi passant a la Riley. M'agrada com a representació de la maduració: com més grans ens fem i més vivim, més eines tenim per processar el que ens passa.

En aquesta imatge pots veure com la taula de comandament és més gran que la de la foto superior.

estoïcisme.

Una idea molt estoica és que els fets que ens passen a la vida no són bons o dolents per si mateixos. Són bons o dolents segons com els interpretem, segons quina reacció decidim tenir envers ells. A la pel·lícula quedava molt clar: si a la nena li queia el gelat a terra, no s'enfadava de cop. Era el personatge de la ira el que s'imposava a totes les altres emocions, apretava un botó i decidia reaccionar cridant i plorant.

Per tant, no podem controlar el que passa a la nostra vida, però podem controlar la resposta emocional que hi donem.

meditació.

Més d'un cop m'han recomanat la meditació, però mai he acabat d'entendre quin és l'objectiu, o què se suposa que he de sentir. Inside Out m'ha ajudat a entendre-ho una mica millor. En un estat "natural", el meu cervell està híper estimulat, tot el dia estic pensant coses, reaccionant al meu entorn, processant informació. Els personatges de les meves emocions me'ls imagino bojos, reaccionant a tot, una muntanya russa d'emocions: ara estic content, ara estic sorprès, ara em frustro, ara m'enfado, ara torno a estar content...

La meditació me la imagino com una manera que els personatges del meu cervell estiguin tranquils i gestionin les respostes emotives amb molta més calma. Que la muntanya russa desaparegui per ser un passeig tranquil en tren mirant el paisatge.

extra.

També em va agradar molt com representaven altres aspectes de la nostra ment més complicats, com el subconscient, la imaginació, el pensament abstracte, la memòria, l'oblit,... Ja et dic que la peli sencera em va semblar una metàfora espectacular.

⭐️ els preferits

🧙‍♂️ Disney i l'experiència del client

M'ha agradat molt aquest article del Juan Cuesta on explica com treballen l'experiència de client a als parcs de Disney i com entrenen tots els treballadors amb un únic propòsit: crear moments màgics.

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh