hola!

Aquí Albert al aparto. Avui volia aprofitar els primers 30 segons de la nostra relació epistolar per parlar-te del projecte que un amic ha llançat i en el qual col·laboro fent les fotografies: delaRua customs. Bàsicament es proposa personalitzar qualsevol cosa que ell pugui pintar-hi a sobre. Aquí et deixo algunes fotos de les primeres vambes que ja ha fet.

La setmana passada et vaig prometre una cosa molt clara: la teoria que m'havia simplificat la presa de decisions en els últims 3 anys. Aparentment, el que jo vaig aprendre com una broma entre amics és una de les maneres de pensar més útils quant a productivitat i emprenedoria.

neix a Rotterdam.

Jo vivia d'Erasmus a Rotterdam. Una ciutat que em va fascinar, però ara no ve al cas. Com a bon estudiant d'Erasmus, m'havia fet un petit grup d'amics que eren la principal influència per escapar-nos cada cap de setmana i sortir de festa cada dos per tres. A mi em creaven una dilema interior recurrent: surto de festa aquest dimarts a la nit? O vaig a dormir com un dia normal, i demà puc anar al gimnàs, i després acabar aquell seminari que teníem pendent...?

Davant d'aquest dilema, el meu amic Guillem sempre tenia una resposta clara. "Albert, què hi tens a perdre? Si surts avui tens molt poc a perdre i molt a guanyar". La nostra reflexió era la següent: el pitjor que podia passar era avorrir-nos al bar, l'endemà tenir una ressaca espectacular al matí i haver de córrer per acabar els deures. El millor que podia passar era passar la millor nit de les nostres vides, tenir cinc noves anècdotes que recordaríem d'aquí a 20 anys, i conèixer la mare dels nostres fills. Ja us podeu imaginar com acabàvem cada nit.

tècnicament.

Si ens posem una mica més tècnics, us explico com avaluava això a la meva ment. En una escala de 0 a 10, on 0 és el pitjor que em pot passar a la vida i 10 és el millor, era relativament fàcil valorar aquestes dues opcions:

• L'avorriment, ressaca i pressa pels deures era una mica dolent. De 0 a 10, potser un 4 o un 5. Un 4 o un 5 molt temporal, que al cap d'un parell de dies ja me n'hauria oblidat.

• La promesa de la millor nit de les nostres vides i una vida amorosa exitosa pels pròxims anys tindria una nota d'un 9 o un 10. Un 9 o un 10 poc probable, però molt durador en el temps.

Vist així, era extremadament fàcil prendre la decisió. Un 9 molt durador vs un 4 molt temporal. Camisa i cap al bar.

la teoria.

Llegint The 4-Hour Work Week, aquest model de presa de decisions guanyava més importància en forma de teoria. Tim Ferris la presenta com El primer pas per superar la por és definir-la. En el context de totes les persones que no emprenen o no s'inicien en un projecte personal, la por i la incertesa és la raó principal per no fer-ho. Por a què diran, por a fracassar, por a acceptar el desconeixement i haver de demanar ajuda. Però això, naturalment, no ens ho diem. Ens autoconvencem que "estem massa ocupats", "m'ho he de rumiar més", "ja hi ha algú que ho fa millor que jo", o "ja estic bé a la meva feina". Excuses.

a la newsletter.

El primer pas per superar aquesta por, és definir-la. Agafem la meva Newsletter com a exemple. Tornem 3 mesos enrere, al dia que tinc la idea de crear aquest projecte setmanal: Què és el pitjor que em podria passar?

• Inverteixo 4 hores cada setmana en un projecte que no té cap recorregut. Durant els següents 6 mesos he d'aguantar brometes dels meus amics del meu fracàs. Perdo tot aquest temps i una mica de diners intentant escriure newsletters en comptes d'estar passant-m'ho super bé cada cap de setmana.

En l'escala de 0 a 10, això seria un... 6? Sóc una mica optimista, i considero que, si arribés a fracassar, m'emportaria uns coneixements de comunicació, e-mailing i productivitat que serien valuosíssims igualment. Un 6 relativament temporal i anecdòtic, que d'aquí a 10 anys ho recordaria amb un somriure.

Què seria el millor que podria passar?

• Creo una comunitat de friquis com jo, d'on trec aprenentatge, nous contactes i reconeixement personal. D'alguna manera el projecte creix i puc generar uns ingressos que em permeten aconseguir la tan desitjada llibertat financera. Puc adaptar el meu estil de vida a compartir les meves idees, sent el meu propi cap.

Per a mi, això seria excel·lent. Diguem un 9. I el més important, un 9 durador.

Crec que val la pena arriscar un possible (i probable) 6 per un 9 tan prometedor.

a la 4-Hour Work Week.

Tim Ferris planejava el seu exemple encara més dràstic. La seva decisió era si marxar un any a viatjar pel món treballant només els dilluns al matí. 4 hores a la setmana per contestar els mails de la seva web de e-commerce.

• Què era el pitjor que podia passar? La seva empresa s'arruïnava, perdia gran part dels seus estalvis, li robaven els cotxes mentre era fora i havia de tornar a casa la seva mare. Busca una feina de cambrer i torna a començar de zero. Una merda. Un 1/10.

• Què era el millor que podia passar? Implementava una manera eficient de delegar moltes de les seves responsabilitats, viatjava durant anys dedicant els mínims esforços a controlar el seu negoci, i podia viure de les rendes que li generava. Acabava explicant a altres friquis com havia assolit aquest estil de vida escrivint un llibre. Un 10.

En aquest cas, el pitjor era bastant més extrem. Però res que no es pogués contrarestar. Ja havia començat a treballar com a cambrer i havia arribat fins al punt de tenir el seu propi e-commerce, així que, perquè no podia tornar a fer-ho? Encara que el pitjor escenari fos un 1, era un 1 que no duraria per sempre.

Que aquesta teoria vingui de The 4-Hour Work Week ja us pot fer intuir com acaba la història.

hipòcrites no, gràcies.

Com tot, aquesta teoria s'ha de relativitzar. No cal que totes les decisions de la teva vida s'analitzin quant a pros vs contres. No cal que diguem sí a tot. Tenim dret a no tenir ganes de fer coses i prou. Però si estàs dubtant en començar un projecte personal, fer-li una proposta al teu cap, aprendre alguna cosa nova o entrar-li a la noia que t'agrada en un bar, què hi tens a perdre?

⭐️ els preferits.

🍦 la millor gelateria de Barcelona.

La setmana passada vaig fer 10 minuts de cua per un gelat, però va valdre la pena. Al Delacrem hi podràs trobar els millors gelats artesanals de Barcelona i degustar-los mentre passeges pel carrer d'Enric Granados.

🥤 la millor orxateria de Barcelona.

Després de l'experiència al Delacrem la setmana passada, no em podia resistir de l'eufòria de l'estiu i ahir vaig anar a la meva orxateria preferida de Barcelona: petita, tradicional i desapercebuda pels turistes, tot i ser al centre de la ciutat. Estic disposat a discutir amb qualsevol de vosaltres que l'orxata del senyor Sirvent és la millor de Barcelona.

Si no moro desfet per la calor aquesta setmana, ens llegim la setmana que ve!

Una abraçada,

Albert

Qéh