hola!

He hagut de recuperar quin va ser l'últim dia que vaig enviar una newsletter. 6 de juny. Terrible, imperdonable. Les últimes setmanes he perdut alguns d'aquests hàbits tan productius que sempre comentava a la newsletter, i no se m'acut una millor manera de recuperar-los que recuperant la newsletter.

A més, avui també publico un vídeo que vam gravar fa uns dies fent fotos al Cap de Creus. Era precisament la zona que s'ha cremat aquest cap de setmana, així que em fa especial il·lusió publicar-lo avui. El pots veure en aquest enllaç.

Aquests dies he començat a llegir Deep Work, de Cal Newport. És un concepte que ja hem parlat algun cop a la newsletter, però volia llegir el llibre en profunditat per acabar d'entendre tots els matisos de la idea i, potser de pas, recordar l'important que era concentrar-se i ser una mica productiu per a enviar una newsletter.

Et recordo què era el Deep Work:

Activitats dutes a terme en un estat de concentració sense distraccions, que et porten fins al límit de les teves capacitats cognitives. Aquest esforç genera nou coneixement i millors habilitats que són difícils d'aconseguir de cap altra manera.

els treballadors del futur.

Llegint aquest llibre, he trobat una idea interessant del Cal Newport sobre els treballadors del futur. Presenta 3 perfils de professionals que, segons ell, tenen moltes possibilitats d'èxit en un món cada cop més globalitzat, complex i digital.

No són necessàriament els únics treballadors que triomfaran, però són 3 bons perfils per a conèixer.

• Els que poden treballar de manera eficient i creativa amb màquines intel·ligents
• Les superestrelles
• Els que tenen accés al capital.

La gent que té accés a capital, és a dir, que té diners per a invertir en noves tecnologies, no tenen gaire secret. Ens centrarem en les altres dues.

els que poden treballar amb màquines intel·ligents.

Sovint sento que les màquines ens substituiran a la feina. Que un percentatge molt elevat de les feines que fem avui en dia no existiran d'aquí a 20 anys.

Harari ho explica molt bé en algunes de les seves ponències. Qualsevol feina que consisteix a agafar una informació, aplicar-hi un tractament, i retornar una nova informació, és probable que una màquina ho faci millor que nosaltres. De fet, els algoritmes ja ho estan fent en molts casos. El món de la banca, per exemple, ha automatitzat moltes operacions que fa 50 anys requerien moltes persones gestionant informació.

De la robotització, no sé ben bé que en penso al respecte. Però, al que anàvem.

Cal Newport proposa la idea que, la persona que sigui capaç d'entendre els algoritmes i utilitzar-los a favor seu, serà capaç d'aportar valor a l'economia.

Ell posa l'exemple d'un becari que feia servir un software per analitzar estadístiques de beisbol a un diari dels estats units. Aquest becari va pensar què passaria si configurava l'algoritme de manera que, en comptes de predir quin equip tenia més probabilitats de guanyar, predigues quin candidat a la presidència tenia més probabilitats de sortir elegit.

El resultat d'aquesta nova aplicació va ser totalment inesperat: va presentar un pronòstic molt més encertat que qualsevol altre sondeig electoral que utilitzava els mètodes tradicionals.

les superestrelles.

Gràcies a la digitalització i les tecnologies de comunicació actuals, treballar de manera remota és extremadament fàcil. Si fa anys una empresa estava limitada a contractar els treballadors d'una determinada àrea geogràfica, avui en dia és cada cop més comú veure com alguns treballadors treballen 100% en remot. De fet, tinc un company de feina nou des de fa 8 mesos que encara no l'he vist mai en persona.

Això obre noves possibilitats a les empreses, i als treballadors que són uns cracks. Els que anomenem les superestrelles.

Si fa 10 anys una empresa volia muntar un ecommerce, havia de buscar un treballador a la zona que sabés d'ecommerce, muntar-li un espai de treball, donar-li un ordinador, pagar-li un sou,... Avui en dia, si vull muntar un ecommerce, puc contactar per internet el millor programador d'ecommerce del món, que segurament em farà una millor feina en un menor temps.

Això és un win-win per a tots dos: l'empresa pot accedir al millor capital humà, i la superestrella pot oferir els seus serveis a l'empresa que els vulgui pagar i treballar en el nombre de projectes que més li convingui. I tot això ho pot fer vivint a Cadaqués, si vol. No cal que s'en vagi a la gran manzana.

aquests treballadors i el deep work.

Què tenen en comú els altres dos treballadors? Que el deep work és essencial per arribar a controlar màquines intel·ligents o ser una superestrella en un camp concret.

El deep work és necessari, primer, en l'aprenentatge per arribar a entendre a la perfecció l'algoritme d'una màquina intel·ligent, o per a adquirir unes habilitats úniques en un cap concret. I el deep work és necessari, en segon lloc, per a treballar de manera que l'aprenentatge s'aplica a valor real per a l'empresa i l'economia.

No sé tu, però jo cada cop estic més convençut que el deep work és el superpoder del segle XXI.

Ens llegim la setmana que ve?

Albert

Qéh