hola!

Des de fa unes setmanes estic provant d'escoltar audiollibres. Vaig activar els 3 mesos gratis que tenia d'Audible i, fins al 23 de gener, els donaré una oportunitat. Actualment estic escoltant Why We Sleep, de Matthew Walker. És un llibre de divulgació científica sobre el son: explicació evolutiva, fases del son, com descansar millor,... M'està agradant molt com està escrit: combina el rigor científic amb unes explicacions prou senzilles per entendre si no ets un neuròleg.

Tot això ho explico perquè m'ha fet adonar en primera persona d'un d'aquests biaixos cognitius que tenim. Més precisament, el biaix de disponibilitat.

biaix de disponibilitat.

Ho he traduït el millor que he pogut, ve de l'anglès Availability bias. Ve a dir que els humans tenim la tendència de donar excessiva importància a la informació que tenim fàcilment disponible a la nostra ment.

La teoria és que, si recordem alguna cosa, ha de ser perquè és important. Si no, ho hauríem oblidat. Per tant, si davant d'un problema recordem ràpidament una possible solució, li donem excessiva rellevància a aquesta possibilitat. Perquè, com que ho recordem, ha de ser bona per força!

Evolutivament, aquest procés de raonament té molt sentit. El cervell busca la manera més eficient de solucionar un problema gastant la menor energia possible. Si s'apropava un mamut, com abans comenci a córrer, millor.

Però avui en dia, si no en som conscients, ens pot portar a prendre decisions imperfectes. Acabem decidint i opinant basant-nos en les idees que hem après més recentment. Som fàcilment influenciables.

l'exemple de què et parlava.

Doncs bé, amb els llibres que he llegit recentment he experimentat això de primera mà. Davant d'un problema, el meu diagnòstic està clarament afectat per què estic llegint.

Per exemple: imaginem que noto que un company de feina es mostra especialment poc sociable últimament, sembla que estigui de mal humor a les reunions.

• Quan estava llegint sobre introvertits, el meu pensament impulsiu seria "Ah! Aquest company deu ser molt introvertit. No li passa res dolent, ell és així. Prefereix estar treballant pel seu compte que reunir-se constantment".

• Ara que estic llegint sobre el son, el meu primer pensament seria "Ui! Això és que no ha dormit bé. Com que dorm menys hores del que hauria, es mostra menys descansat, de més mal humor i amb menys ganes de fer bon posat a les reunions".

L'explicació a què un company de feina estigui més esquerp poden ser infinites, però el meu diagnòstic es veu clarament influenciat segons la informació que tinc més fresca al cervell.

a la feina.

Ja saps que li dono voltes a tot. I aquest fenomen també l'he observat a l'entorn laboral.

Davant d'un problema, cada persona proposa una solució que normalment està molt influenciada per el seu camp de preferència i les idees que té més familiaritzades.

Un exemple de l'availability bias a la feina: imaginem que a l'empresa les ofertes del Black Friday no han estat l'èxit que esperàvem.

• El que és molt fan de l'ecommerce proposa que l'any següent hem de millorar l'experiència d'usuari de la web, que hem perdut vendes online.

• El que acaba de llegir un llibre de storytelling diu que el problema no és la web, sinó com es presenten els productes: hem de millorar el copywriting, explicar més històries! De fet, hauríem de contractar un copywriter a temps complet!

• El que l'apassiona l'emprenedoria ho veu molt diferent: hem perdut vendes perquè estem a un mercat molt competit, hem de buscar un mercat per explotar, un nínxol, i allà ens farem d'or.

Les tres explicacions sonen raonables, i segurament la situació és complexa i es pot explicar en part per totes tres causes. El problema ve quan un d'aquests tres companys és el cap, i les decisions es prenen de manera intuïtiva i jeràrquica: el diagnòstic del cap és el que s'imposa.

A partir d'aquí, sigui quin sigui el problema, la solució sempre serà la mateixa.

• Si el cap és fan dels excels, qualsevol problema se soluciona amb més excels, més KPIs, i més ordre.

• Si el cap és fan de les relacions socials, qualsevol problema se soluciona amb més reunions, més networking i tenint més cura dels clients.

• Si el cap és fan de les xarxes socials, qualsevol problema se soluciona amb més fotos, més stories i més col·laboracions amb influencers.

Per evitar això, és imprescindible el pensament crític. L'anàlisi de dades. No prendre les decisions de manera impulsiva. I ser capaç d'escoltar totes les opinions, totes les valoracions esbiaixades, per poder fer un diagnòstic adequat del problema.

Les persones amb millor criteri que he trobat fins ara solen ser persones capaces d'escoltar l'opinió dels del seu voltant.

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh