hola!

Albert de vuelta. Després de deixar la newsletter programada la setmana passada, avui torno amb una newsletter del dia. Contingut fresc. Piles recarregades.

mode vacances: actualització.

Fa uns dies et comentava que marxava de vacances i havia ideat un mètode de desconnexió bastant complet: fora xarxes socials, fora notificacions, hola vida-no-digital com si fóssim a l'any 2005.

Crec que ha estat tot un èxit:

• 📖 El llibre és una passada. Em controlava les estones de lectura perquè, el gaudia tant, que no volia que s'acabés. Volia gaudir-ne cada pàgina i assimilar tota la trama. El millor ha estat canviar els moments d'abans d'anar a dormir, on normalment feia un repàs estúpid als stories dels meus amics, per una estona de lectura tranquil·la a la fresca.

• 📱 Després d'una setmana, he tornat a instal·lar-me Twitter i YouTube al mòbil personal. Per a mi tenen una funció més informativa que social, i no podia aguantar més dies sense mirar què deia la gent del desastre del Barça.

• 📱 No m'he tornat a instal·lar Instagram. Sortir de la competició d'estatus social a veure qui té un estiu més xulo m'ha semblat fascinant. Mantinc Instagram al telèfon de la feina per quan realment em ve de gust entrar-hi, però des de que no el tinc al mòbil personal ja no em trobo a mi mateix submergit a Instagram sense saber com hi he arribat.

• 📱 Segueixo amb les notificacions de WhatsApp desactivades. És fantàstic veure com no és tan urgent contestar la majoria de missatges, i que la gent aprèn i reajusta el seu comportament si realment ha de comunicar-se amb tu de manera urgent.

Eliminant tantes distraccions digitals del meu dia a dia, m'ha donat per rumiar molt. Avui t'explico una idea que ja coneixia però que em va tornar al cap passejant per la Costa Brava.

la felicitat funciona per sostracció.

La setmana passada passejava per Cadaqués. Tot i ser un poble molt bonic, em va semblar que hi havia massa de tot: massa gent, massa cotxes, massa barques, massa motos, massa restaurants... excessiu. Allà on anessis havies de fer cua, apretar-te, aguantar crits o vigilar que no t'atropellessin.

Buscant una mica de tranquil·litat pel camí de ronda, vam arribar a una zona bastant guapa. Cases grans, jardins ben arreglats, cotxes cars i tranquil·litat. La tan buscada tranquil·litat. Allà em va quedar clar: la felicitat funciona per sostracció.

El valor de tenir una casa allà no estava a tenir una casa més gran o més luxosa que els veïns. Era el fet d'eliminar tot el que feia tanta nosa del poble: la gent, els cotxes, el soroll, les vistes espatllades per la quantitat excessiva de turistes i barquetes.

Que el consumisme ha acabat portant aquesta idea a una competició de veure qui té la casa més cara i el cotxe més cridaner? Potser sí. Però estava clar que, en aquesta zona de gent més adinerada, el que més es valorava era la tranquil·litat. Treure de la teva vida allò que et molesta.

La idea em va semblar un bon criteri per, de tant en tant, revisar si les compres que estic fent a la meva vida són capritxos que només inflen el meu nivell de vida, o si realment m'estan estalviant algo que no m'agrada i que considero que em fa més feliç.

Què em molesta a mi? El transport públic. Buscar aparcament. El soroll dels veïns. Esperar. Haver d'escoltar nens cridant i altaveus a la platja perquè em vull refrescar a l'estiu. Tecnologia barata que em fa perdre el temps.

Una idea similar que vaig llegir fa poc:

El valor dels diners es multiplica segons el nombre de variables que controles de la teva vida: què en fas, quan ho fas, on ho fas, i amb qui ho fas.

⭐️ els preferits.

Seguint amb la idea d'avui, no et recomanaré cap preferit que consisteixi en afegir res a la teva vida.

🖥 el valor dels diners.

Si vols profunditzar més en el tema, et recomano aquesta xerrada del Joan Tubau on parla del valor dels diners i on, de manera puntual, també parla del concepte de la felicitat per sostracció.

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh.