hola!

Avui, per primer cop des de fa unes setmanes, no hi ha vídeo nou a YouTube. Com deia la setmana passada, amb tanta feina últimament és difícil tenir temps i ganes cada dia per posar-me una estona a gravar o editar el vídeo.

És curiós que ho digui jo, precisament el que diu que has de fer les coses amb disciplina i que la constància és importantíssima. Però també em semblava una mica hipòcrita que faci vídeos compartint la meva experiència buscant tenir una vida més productiva i satisfactòria, i que a la vegada aquests vídeos acabin generant-me estrès i creant-me infelicitat. Així que el vídeo d'aquesta setmana arribarà una mica més tard, el podràs veure com sempre al meu canal.

Durant aquesta pròxima setmana també acabaré el repte de 30 dies sense xarxes socials, així que he de veure com m'ho faig per tornar a instal·lar-me aquestes aplicacions sense tornar a caure en els mals hàbits.

Avui volia parlar d'un fenomen que fa temps que reflexiono i també he trobat amb aquestes restriccions digitals els últims dies.

una nova teoria de les meves.

les restriccions...

Una de les maneres que tenim per canviar la nostra conducta és imposant-nos restriccions.

Ja sigui per nosaltres mateixos (per exemple, només entro a Instagram a la nit) o imposades per algú altre (per exemple, el toc de queda), aquestes noves regles del joc fan que trenquem hàbits anteriors i abandonem aquestes males costums (entrar compulsivament a Instagram, o sortir a socialitzar de nit).

...temporals.

Doncs bé, la meva teoria és que aquestes restriccions tenen únicament un efecte temporal. Un cop ha passat el temps suficient, el nostre cervell crea noves rutines per recuperar aquella activitat "dolenta" que volíem aplicar a la nostra vida.

Per exemple, el toc de queda inicialment va servir per a reduir molt els contactes i per tant els contagis de covid. Però ara, mesos després, hem refet les nostres rutines per seguir socialitzant amb els nostres amics i, tot i mantenir el toc de queda, arriben més onades de contagis.

El mateix m'acostuma a passar amb les restriccions que em poso a la meva vida per a ser més productiu. Quan m'imposava només entrar a Instagram a les nits, notava que durant el dia era més productiu i anava més a la meva. No obstant, al cap d'unes setmanes, havia tornat a aprendre a distreure'm si m'avorria amb alguna altra cosa, i a esperar cada dia aquest moment del vespres per re-connectar amb la vida virtual dels meus amics.

Aquest efecte fa que tant controlar una pandèmia com aplicar canvis duradors a la teva vida sigui complicadíssim mitjançant aquests canvis. Els millors resultats els he - els hem - trobat quan la restricció ha estat una mesura molt importants - no modificar una conducta, sinó directament eliminar-la. Un confinament total, o eliminar les xarxes socials de la meva vida.

Encara no tinc clar si aquestes mesures més severes són definitives, o si només és qüestió de temps que les assumim i tornem a crear hàbits per tornar a les males conductes anteriors. Crec que m'inclino més cap a aquesta segona opció.

En la pròxima newsletter, quan hagi reinstal·lat les xarxes socials, potser tinc més evidència per a reforçar la hipòtesi.

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh