hola!

Una setmana més, et porto els cinc minuts de productivitat que vam dir que compartiríem cada diumenge.

He de ser sincer: aquesta setmana no he dedicat pràcticament cap minut al món de la innovació i la productivitat. He escoltat algun podcast al gimnàs, però he estat quasi tota la setmana retocant la meva web personal i treballant en aquest post sobre fotografia amb un objectiu "barato".

Aquests dies m'ha passat un fet curiós. He après dues noves teories de productivitat que, sense ser-ne conscient, jo ja aplicava a la meva vida, però mai m'havia parat a pensar-hi com a idees clares que jo faig i altra gent potser no. Avui volia compartir-te una d'elles.

💡 crossover: la vida personal i la vida professional.

En aquest episodi del podcast Not Overthinking on presentaven una idea molt curiosa: tractar la vida personal com si fos professional, i viceversa: tractar la vida professional més sovint com si fos la teva vida personal.

la vida professional... com la vida personal?

Com segurament molts dels que em llegiu, tinc una feina clàssica 9-to-5 que és la meva principal font d'ingressos i és on inverteixo gran part del meu temps de dilluns a divendres.

Doncs bé, en aquesta feina veig que tinc petites victòries gràcies a les relacions personals que he pogut establir quan he deixat de banda la professionalitat que molts cops volem aparentar.

Aplico trets característics del que típicament entendríem com a vida personal, en les relacions més íntimes que podem tenir amb amics o familiars:

• Empatia
• Informalitat
• Transparència

exemple 1: empatia.

Tinc molt bona relació amb gent que d'alguna manera forma part del dia a dia de l'empresa sense ser part de la plantilla: l'equip de neteja, porters, missatgers,... Tenim una relació informal i empàtica, on intento entendre com les nostres accions afecten les seves, i viceversa. Tenir una bona relació amb ells t'obre la porta a:

• tenir un tracte més amistós amb ells, que en certes ocasions pot portar a favors o ajudes que d'altra manera serien molt difícils perquè no entren en l'acord estrictament professional que hi ha entre les dues empreses.

• accés a informació valuosa (a vegades, privilegiada) que t'ajuda a entendre les maneres de funcionar del voltant de l'empresa i acabar trobant solucions més òptimes. Per exemple, si entenc la manera que el missatger fa la recollida de paquets, puc planejar com i quan enviar els paquets perquè després no surtin imprevistos.

exemple 2: transparència.

Sóc totalment transparent amb els meus companys de feina: explico les meves frustracions, demano ajuda, pregunto dubtes... Això crea un sentiment de reciprocitat i confiança que fa que al final decidim arremangar-nos per donar un cop de mà a algú quan, si volguéssim, podríem fer cas omís, ja que no és la nostra feina ajudar a una persona d'un altre departament.

la vida personal... com la vida professional?

De la mateixa manera, aplico idees que serien típiques dels negocis a la meva vida personal. Idees que segurament alguns dels que em llegiu pensareu que tinc algun tipus de trastorn. Però em porten a situacions molt òptimes en el meu dia a dia. Quines serien aquestes idees?

• Mesurar per millorar
• Controlar les finances
• Planificar

exemple 1: mesurar per millorar.

18 cèntims. Això és el que em costa cada cafè amb llet que em prenc a casa.

30 cafès (1 al dia) em costen 5,4€. El que vindria a costar 1 cafè al Starbucks.

Decisions tan banals com quina marca de cafè o de llet compro poden acabar significant un estalvi considerable al final de l'any. Potser no únicament amb la llet, però si aquest criteri l'apliques a totes les petites decisions que has de prendre, al final de l'any sí que marca una diferència considerable.

Tonteries com aquesta, que a molts els semblaria una bogeria calcular quant em costa cada cafè que prenc, són les que em fan ser conscient del cost del meu estil de vida i prendre decisions de compra més òptimes.

exemple 2: planificar.

Aquest matí he posat dues rentadores, i avui a les 20h hauria de fer el repàs setmanal de les meves finances omplint el meu excel de despeses. Per què? Perquè així hi diu al meu calendari. Vols que anem a sopar? Deixa'm mirar l'agenda, que no tingui programada una sortida a fer fotos o un entrenament al gym.

Planificar i programar activitats és una d'aquestes idees que, si ho penses, és més típic del món professional que de la vida personal. Però et permet tenir un control d'on estàs invertint el teu temps i assegurar-te que certes tasques les fas cada setmana. Personalment, m'ajuda a tenir clar que els sistemes que us parlava en newsletters anteriors serveixen per alguna cosa.

⏳ la setmana que ve.

La setmana que ve t'explicaré l'altra d'aquestes dues idees que et comentava a l'inici: una idea que va néixer a Rotterdam, i que m'ha solucionat la presa de decisions en els últims 3 anys.

⭐️ els preferits.

☕️ cafè.

Com us comentava, el meu cafè surt a 18 cèntims. I per ser un cafè amb llet, no està malament. Això és, en part, gràcies a les càpsules reutilitzables per a cafeteres. Des de que les tinc, no he de comprar càpsules individuals, sinó que puc comprar paquets de cafè per re-omplir aquesta càpsula, que surt molt més econòmic. A més a més, també t'estavies generar el rebuig de les càpsules comercials.

• En aquest enllaç pots veure càpsules per a cafeteres Dolce Gusto. (les que jo faig servir)

Sense més rollos, m'acomiado fins la setmana que ve.

Bona setmana!

Albert

Qéh