hola!

Setmana raríssima, però aquí estem un diumenge més. Tornar de vacances i el mal temps han fet que sigui una setmana molt mandrosa per a mi.

He aprofitat per publicar un nou vídeo: el primer Foto Vlog, que en dirien alguns. 10 minuts fent fotos amb mi, on vaig comentant algunes coses interessants de la meva càmera mentre vaig fent fotos un vespre per la costa brava.

Pots veure el vídeo aquí, i aquestes són algunes de les fotos que vaig fer durant aquest vídeo:

Últimament he estat reflexionant sobre algunes idees que he escoltat sobre com la digitalització de les nostres vides afecta la socialització.

la socialització.

Un dels grans arguments dels defensors de les xarxes socials és sempre precisament la socialització:

1. Les xarxes et permeten estar en contacte amb els teus amics tot i la distància geogràfica.
2. Les xarxes et permeten connectar amb persones amb gustos similars als teus, que d'altra manera no seria possible.

Aquests punts, vàlids sobre el paper, tenen algunes implicacions importants en la manera com estem socialitzant recentment.

estem més amb contacte amb els nostres amics.

És innegable que, gràcies als missatges de whatsapp i les fotos d'Instagram, hem incrementat la quantitat de connexions que podem tenir amb els nostres amics.

El problema aquí no és la quantitat, sinó la qualitat.

Aquestes connexions digitals que tenim amb els nostres amics són clarament menys profundes que una conversa per telèfon, anar a fer un cafè, o quedar per sopar i posar-te al dia. No poden tenir ni el mateix dinamisme que una conversa, ni la mateixa càrrega emocional.

Això no obstant, aquestes connexions de "poc valor" fan que sacrifiquem les connexions de més valor. Percebem que no ens fan falta.

Per exemple: fa moltíssim que no quedo amb els meus amics d'Erasmus, perquè de tant en tant ens contestem algun story o parlem pel grup de whatsapp. I això fa que tingui la sensació que ja en tinc prou. Ja sé que el meu amic està bé i hem rigut virtualment junts amb un meme. Ja potser en principi miraríem de quedar en un futur, però vés a saber.

Estem substituint unes poques socialitzacions de molt valor, per moltes connexions virtuals de poc valor.

connectem amb persones de gustos similars als nostres.

També, un punt inicialment cert. Tots haurem descobert algun Youtuber que ens motiva, o hem connectat amb algú per twitter que comparteix debats i opinions amb nosaltres.

El problema és que considerem que socialitzar s'ha de fer amb persones que ens han de caure bé. Que han de tenir gustos similars als nostres. Històricament, els humans hem trobat el nostre poder més gran en la nostra capacitat d'associar-nos en grups molt grans per a fer coses - societats, religions, empreses,....

Aquesta socialització, però, no la fèiem amb persones que ens havien de caure bé a la força. Fèiem vida amb veïns, familiars i persones del nostre entorn amb els que senzillament havíem d'aprendre a conviure. Per això vam desenvolupar mecanismes socials com l'empatia, el diàleg, la paciència, la negociació,...

Els nous models de socialització digital no promouen això perquè, si algú no et cau bé, fàcilment pots deixar-lo de seguir. Eliminar-lo de la teva llista d'amics. Bloquejar-lo. A la vida real, no pots bloquejar el teu veí o eliminar un company de feina de la teva llista de companys.

Els joves que creixem socialitzant en gran part per eines digitals correm el risc de no saber com socialitzar a la vida real: acceptar opinions diferents, entendre el llenguatge corporal, o reaccionar a una informació nova sense poder contrastar a internet què hauríem de pensar sobre aquest nou tema.

En resum, pretendre que només connectem amb persones que ens cauen bé posa en risc habilitats socials molt útils que hem desenvolupat al llarg de milers d'anys.

Ens llegim la setmana que ve!

Albert

Qéh